Durant el segon trimestre, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO de FEDAC Guissona ha dut a terme un projecte profundament humà i enriquidor: Memòries Entrellaçades, emmarcat dins la matèria de Projectes Team Social. Aquesta iniciativa ha tingut com a objectiu principal acostar dues generacions —adolescents i gent gran— mitjançant trobades setmanals amb els residents de la Fundació BonÀrea.

El projecte ha anat més enllà d’una activitat puntual: ha estat una experiència de vida. Durant unes setmanes, els nois i noies han sortit de les aules per compartir una hora i mitja setmanal amb els avis i àvies de la residència, amb els quals han establert un vincle emocional intens, sincer i transformador.

Des de l’escola, els alumnes s’han organitzat en petits grups de treball. Cada grup ha estat assignat a un avi o àvia, amb qui han compartit temps i activitats significatives. Totes les sessions han estat preparades prèviament a l’aula amb molta dedicació, responsabilitat i entusiasme.

Les activitats han estat diverses, però totes amb un objectiu comú: fomentar el diàleg, l’empatia i la connexió entre generacions.

La primera setmana va ser la del coneixement mutu. A través d’un joc de daus i preguntes, els joves van anar descobrint la història vital dels seus padrins: les seves aficions, valors, records d’infància, vivències marcades per un altre context històric i social… Aquesta sessió va permetre trencar el gel i establir les primeres connexions, sovint amb tocs d’humor i molta tendresa.

La segona setmana es va centrar en l’entrevista personal. Després d’analitzar entrevistes a classe per entendre’n l’estructura i les bones pràctiques, cada grup va formular preguntes sobre temes com els estudis, la família, els somnis, les dificultats viscudes o les lliçons de vida. Les entrevistes es van gravar en àudio i, posteriorment, es van transcriure i editar en format notícia digital a Canva. Aquesta activitat va fer aflorar emocions intenses: des de moments alegres fins a confessions difícils que els alumnes van acollir amb gran respecte.

Un dels testimonis més emotius va ser el de l’Antoni, un resident amb una història vital colpidora: després de patir un ictus als 46 anys, fa dues dècades que viu en residències i, actualment, no té contacte amb la seva família. Tot i això, va regalar als seus alumnes una mandala pintada per ell amb una dedicatòria entranyable: “Jo, l’Antoni, us dedico aquesta mandala per l’amistat que hem clonat.” Aquesta frase va esdevenir tot un símbol del projecte.

La tercera setmana, el projecte va continuar amb una activitat titulada “Ritmes generacionals”, un bingo musical intergeneracional. Els alumnes van preparar cartells amb cançons actuals i clàssiques, triades amb criteri per representar ambdues generacions. El dia de l’activitat, la sala es va omplir de rialles, records i molta música.

Posteriorment, també es va incorporar una quarta activitat: la recepta culinària de l’àvia o l’avi. En aquesta, els residents van explicar una recepta tradicional, que els alumnes van poder tastar i després transformar en un document digital amb imatges i instruccions. A través d’aquesta proposta, es va posar en valor la saviesa culinària, la memòria gustativa i la importància de preservar el patrimoni immaterial.

Finalment, la darrera sessió es va convertir en un comiat especial i simbòlic: una passejada pel parc de la rambla compartint jocs de memòria, com el clàssic 1, 2, 3 PAM!, el joc del telèfon o activitats cooperatives pensades per reforçar els vincles. L’activitat es va tancar amb una fotografia de grup i una promesa compartida: “Ens tornarem a veure.”

Aquest projecte no només ha servit per practicar habilitats lingüístiques, socials i digitals, sinó que ha estat una lliçó de vida. L’alumnat ha après a escoltar amb el cor, a respectar el ritme i la fragilitat de la gent gran, a entendre el valor del passat i a mirar el present amb ulls més agraïts.

Molts alumnes han destacat que, gràcies a Memòries Entrellaçades, han après a valorar més el que tenen, a ser més pacients i a descobrir la bellesa de la senzillesa. Un projecte que, en paraules dels mateixos joves, “no és una assignatura, sinó un moment per aprendre a viure”.

Des de l’escola volem agrair la col·laboració de la Fundació BonÀrea, l’acollida dels residents, la predisposició del personal, i la implicació de tots els alumnes i docents que han fet possible aquest projecte. Memòries Entrellaçades ha estat una experiència de transformació que ens recorda que la vida s’enriqueix quan la compartim.