Hi havia una vegada, en un poble ple de carrers estrets i pedres antigues, una escola molt especial: FEDAC Guissona 🎒✨.

Aquell any, el Carnaval havia de celebrar-se un divendres 13, però el cel, entremaliat, va decidir bufar vents i portar restriccions que ho van fer impossible 🌬️. Semblava que la festa hauria d’esperar… I així va ser. Però només uns dies! Finalment, el dimarts 17 de febrer, el sol va somriure☀️ i l’escola es va omplir d’una emoció que feia pessigolles a la panxa.

A les tres en punt, com si algú hagués donat una ordre secreta, totes les nenes i nens d’infantil i primària van sortir al primer pati. Fantasmes👻, fades🧚, superherois🦸, ninges🥷, detectius🕵️‍♂️, animals fantàstics 🐯 i personatges impossibles lluïen les seves disfresses amb ulls brillants. De sobte… Patapam! 🎉 Entre rialles i música va aparèixer el Rei Carnestoltes, amb la seva capa plena de colors i un barret que gairebé tocava els núvols.

—Quina alegria tornar-vos a veure tan ben disfressats! —va exclamar amb veu poderosa 😄.

Després d’explicar els plans de la tarda, va donar el senyal d’inici. I així va començar una rua tan sorollosa que fins i tot els coloms del campanar van aixecar el vol!

La comitiva va sortir de l’escola i va recórrer els carrers del casc antic. Alguns infants havien construït els seus propis instruments amb molta imaginació 🥁: tambors fets amb pots, maraques de colors, trompetes sorprenents. D’altres havien portat instruments de casa. Entre tots, van omplir el poble d’un ritme alegre que ressonava entre les parets de pedra fins arribar als safareigs apadrinats.

El Rei Carnestoltes no parava d’animar:
—Més fort! Que tot el poble sàpiga que el Carnaval ja és aquí! 🎭

I el poble, és clar, ho va saber. Moltes famílies s’hi van afegir 👨‍👩‍👧‍👦, caminant al costat de la rua, fent fotografies 📸 i compartint somriures.

Quan van tornar a l’escola, la màgia encara no s’havia acabat ✨. Un a un, cada curs va sortir a l’escenari per mostrar el ball o espectacle que havia preparat amb esforç i il·lusió. Hi havia coreografies divertides 💃🕺, moviments sincronitzats i alguna que altra sorpresa que va arrencar aplaudiments entusiastes 👏.

I quan semblava que ja no podia haver-hi res més sorprenent… Les mestres van aparèixer disposats a fer tremolar el pati! Van ballar la cançó principal de la pel·lícula Zootròpolis 🦊🐰, recordant a tothom que, siguem com siguem i vinguem d’on vinguem, amb esforç, perseverança i una actitud positiva es pot arribar tan lluny com ens proposem 🌟.

Finalment, el Rei Carnestoltes va proposar una última aventura:
—Que soni la música! Fem una conga que uneixi tothom! 🎶

I així, agafats per les espatlles, alumnes, famílies i mestres van formar una serp de colors que serpentejava pel pati entre rialles i alegria.

Quan el sol començava a acomiadar-se 🌅, tots sabien que aquell Carnaval, tot i haver canviat de dia, havia estat encara més especial. I mentre es treien les disfresses i guardaven els instruments, molts pensaven el mateix:

De vegades, quan les coses no surten com esperem… Poden acabar sent encara millors 💛.