Aprendre a llegir i a escriure sovint s’imagina com l'acte de desxifrar codis secrets en un paper. Però, abans que el llapis toqui el full, hi ha una habilitat invisible que és el veritable motor de tot el procés: la consciència fonològica. Aquesta és la capacitat de reconèixer i manipular els sons que formen el llenguatge parlat, i a la nostra escola la treballem com un joc que evoluciona amb els infants.
I3: El despertar de l’orella
A I3 no busquem que els infants omplin fitxes de lletres. El nostre objectiu és que es tornin uns "detectius de sons". En aquesta fase, la lectoescriptura comença amb la identitat. El propi nom és la paraula màgica: reconèixer la seva inicial i la dels companys és el primer pas cap a la simbolització. I treballem també l’escolta activa fent discriminacions de sons, aprenent rimes i cançons, captant la musicalitat del llenguatge.
I4: Jugant amb els trossos de paraula
Als 4 anys, fem un salt cap a la consciència sil·làbica. Els infants descobreixen que les paraules es poden "tallar" en trossets. Qui no ha vist el seu fill o filla picar de mans mentre diu "ca-sa"? Així comptem síl·labes, descobrim si les paraules són curtes o llargues. Cerquem les que acaben igual, les que rimen. Busquem objectes que comencin pel mateix so... Aquí és on la relació entre el so i la grafia (la lletra escrita) comença a cobrar sentit de forma natural i sense pressions.
I5: El codi desxifrat
Finalment, a l'últim curs d'infantil, entrem en la consciència fonèmica. Ja no només sentim síl·labes, sinó que som capaços d'aïllar cada so individual (els fonemes). Aquest és l'any de l'explosió. Escriptura espontània: cadascú escriu segons el que sent, encara que no segueixi l'ortografia convencional. És un pas vital que cal celebrar. A més a més, també llegim contes junts per consolidar el plaer de descobrir històries.
Es tracta d'un procés, no d'una carrera, en què cada infant té el seu propi ritme. El més important no és que acabin l'etapa llegint perfectament, sinó que hagin construït una base sòlida de sons i, sobretot, que mantinguin viva la curiositat. Si l'orella entén el so, la mà acabarà dibuixant la lletra amb sentit i alegria.
